El Piset és una agradable proposta per enfilar-nos al capdamunt del penya-segat de la Falconera. La via està situada tot just al punt on la paret canvia l’orientació. De tall clàssic, discorre per terreny ben fissurat. La roca és excel·lent, però no les assegurances que estan més o menys tocades per l’acció implacable del salnitre….
Via prescindible on només trobem un primer llarg de corda interessant. La resta aprofita la veïna Francesc Sunyol primer per acabar sortint per una darrera tirada força discreta. Aproximació: Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església…
La via d’en Serreta és un petit itinerari de tall clàssic re equipat. S’enfila per un llaminer pany, amb la gràcia d’acabar pràcticament al capdamunt de la Mola. La roca és la típica de la contrada, discreta a la part inferior i excel·lent al darrer llarg de corda, sens dubte el més escalador. Per repetir-la…
La Maria Antònia-Estrems és una via meravellosa. Oberta fa més de 70 anys esdevé una bonica aventura en un escenari grandiós. Molt poc equipada, haurem d’afinar l’olfacte per no perdre massa el camí. No obstant el recorregut permet diferents variants, que a poc a poc permeten guanyar metres de la manera més clàssica possible. Una…
L‘Homedes és una de les escalades més paradigmàtiques del Pedraforca. Oberta l’any 1935, devia ser tota una aventura, amb un final més que tràgic. Avui en dia és una de les vies més sol·licitades del Pedraforca, amb un traçat ben elegant per lògic, trobant en tot moment per allà on s’ha d’anar, enfilant-se al capdamunt…
La clàssica del sector, s’enfila pel vessant nord-est del pic de la Valleta enllaçant fissures i diedres d’excel·lent granit. La via, semi-equipada, permet endemés una autoprotecció òptima. Si a això li sumem una aproximació i descens llargs ens trobem davant d’una activitat ben completa i del tot recomanable en un entorn d’alta muntanya. Aproximació: Un…
La Charlot és una via més interessant del que pugui semblar a priori. L’itinerari ressegueix una mena de columna adossada a l’agulla principal. Per arribar al cim aprofitarem el darrer llarg de corda de la via Normal. La roca és bona i les preses franques. Ràpida d’escalar podem completar la jornada amb alguna altra via…
Hi ha vegades que l’escalada va més enllà de la mateixa acció d’escalar. De tant en tant no s’entén completa si no és per la suma d’altres condicionants, potser l’exposició, potser l’entorn, potser la combinació d’ambdues. Sant Honorat és un lloc especial, que convida a la contemplació, on escalar és l’excusa per un gaudi que…
El Dàtil passa mig desapercebut, entaforat a la part alta de la canal dels Cirerers. Malgrat això, com totes les roques de la Regió posseeix la seva Aresta Brucs. Molts anys “inhabilitada” per una heura que cobrí pràcticament tota la primera tirada, alguna ànima caritativa i feu una intervenció de jardineria que alliberà de nou…
La Liebe Clàudia és un senzill itinerari que s’enfila al capdamunt del Serrat del Coniller sempre sobre roca excel·lent. Força equipada, posseeix una primera tirada prou interessant amb bavaresa inclosa. Lamentablement la via va perdent empenta a mesura que guanya alçada. Per compensar-ho les vistes van guanyant interès fins a rematar-ho al cim, on vers…
Desmarcant-se de la tendència imperant a la zona l’Aromes de Malanyeu proposa una altra manera d’enfilar-se a la paret, més sincera, més autèntica. La via, tota una declaració d’intencions, aprofita les possibilitats del pany i brinda l’oportunitat d’entrar en el joc de l’auto protecció. Que diferent seria el sector i s’hagués estat més honest i…
La Supertramp és sens dubte de les vies més repetides de Terradets. El seu grau moderat i l’excel·lent rocam, a més d’una línia del tot encertada en són els principals responsables. Això ha comportat per contra que els trams més tècnics es trobin inevitablement polits. Malgrat tot, no serà inconvenient per gaudir d’aquest preciós itinerari….
La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…
La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…
La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…
Situat al costat mateix del Port Esportiu del Garraf el penya-segat de la Falconera ofereix un interessant terreny de joc per l’escalada clàssica. A la banda est de la paret, a la part amb menys ambient trobem la via de Bavaresa. En aquest sector, hi trobem un bon guirigall de vies i material, fet que…
Aquest hivern tan rigorós ens ha empès més d’un dia a refugiar-nos al Serrat del Poll, on a poc a poc anem descobrint la fornada de vies que s’hi ha obert darrerament. La Misión Imposible, tot i ser més veterana (1997) no s’ha escapat de patir un re-styling per deixar-la al gust del personal. La…
La majoria de vies del vessant sud de la Narieda es caracteritzen pel seu calcari de primera qualitat, bones dosis d’adherència i ineludibles trams de rostollam que li treuen qualsevol tipus d’ambient. Tot això amb una orientació sud estricta, ideal per quan el fred colla de valent. La Gran Manitú no és una excepció. Després…
La cara nord-oest de la Gorra Marinera és, a priori, poc llaminera. La roca blanca típica dels vessants més ombrívols contrasta amb l’atractiu rocam de la veïna Magdalena Inferior. Malgrat això la Souvenir és una via molt interessant, amb un grau d’exposició que no s’ha de menystenir a l’hora d’afrontar-ne l’escalada. Precisament aquesta exposició –…
La Cerdà-Albert fou de les primeres vies obertes a la Dent de Cabirols, amb un traçat clàssic i ben resolt. S’inicia a un evidentíssim diedre per després travessar tota la placa de la part central de la Dent. Per assolir el cim aprofitem la Canal SAME, un traçat d’escassa dificultat, excusa per arrodonir la jornada….
De totes les vies de la Paret del Pont l’Anonymous és de les menys interessants, a mesura que guanya metres va perdent lògica per no tirar-se sobre la clàssica Zeleste, amb un darrer llarg sense solta ni volta. Això sí, per repetir-la només caldran 6 cintes. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de…
La Tasmània és una de les vies més populars de la Paret del Pont. Malgrat que a primer cop d’ull el panorama no sigui massa engrescador, un cop posats en matèria gaudim d’una bonica escalada en placa, mantinguda en cinquè grau. A diferència de les vies de la banda esquerra on abunden els forats i…
A recer de les mirades curioses l’Aresta Nord del Dit cedeix tot el protagonisme al seu vessant de migdia. No obstant l’ombrívola cara Nord posseeix una de les quimeres Montserratines per dret propi. La Pany és un itinerari absolutament sensacional, obert amb mestria avui en dia encara la podem repetir pràcticament com si féssim una…
Empetitida per l’extensió que prenen les Parets d’Àger la paret Xurulla resta en un segon pla tot just al costat dels vistosos Puntals. I és baixant d’aquests quan val la pena fer-li una visita per tastar el seu calcari de qualitat premium. La Supergosa és un itinerari preciós, molt ràpid i homogeni en la seva…
La TIM de Sant Jeroni és una xemeneia descomunal, la més llarga de Montserrat i alhora una escalada de categoria es miri com es miri. Plantar-se al peu de via comporta sentir-nos inevitablement petits mentre observem la pregona escletxa que s’enfila fins el cim de Sant Jeroni amb una verticalitat intimidant. Endinsar-s’hi és però, una…
Més interessant del que pugui semblar a priori el Cargolet esdevé un bon complement per arrodonir el dia si escalem a la Granota. Totalment equipada, bona roca i un agradable V grau de cap a peus en són les credencials. Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir…
Al vell mig dels Alts Frares, talment com un contrafort del Frare Gros hi trobem el conjunt de les Cristobalites, encarades al sud cercant l’escalf de la solellada vessant de migjorn. La Superior és fàcil de distingir mercès al característic diedre que parteix per la meitat el cara sud de l’agulla. D’una evidència primària, convida…
Potser per la proximitat imponent del Dit, la Fàcil passa ràpidament a un segon pla. No obstant el característic diedre que domina la cara sud de l’Agulla és massa llaminer per ser ignorat, i és l’excusa de la poc repetida Aresta Brucs, una altra delícia dels Frares Encantats. La via fa un us mínim de…